"El Tramvia Ovàric" by Coàgul is a compendium of 8 post-industrial songs recorded by Marc O'Callaghan around 2009-2010, and finally launched into light by Marbre Negre in 2014. Released as a CDr in white digipack, with an artwork drawn by hand in blood red each copy. Plenty of catalan poetry, this album works as a fragmentary narration about the initiatic voyage of the Spirit across Matter, expressed with the symbolism of a faustian sexuality. Limited edition of 69 copies. It also includes a barley spike each one.

Cap a la tardor del 2009, després d'haver gravat i autoeditat "L'Any dels Excessos", vaig continuar gravant coàguls industrials al mateix local que encara compartia amb el meu antic grup de black metal. Algunes cançons eren per a recopilatoris en els que m'havien demanat de participar, i altres les vaig gravar per senzilla inquietud personal en moments d'absolut desquici etílic. "Mater Pietas" i "El Jardí Intrauterí" funcionaven com les dues cares d'una mateixa moneda: provenien de l'experiència psicoactivament induïda de percebre la ciutat com una Gran Mare o Matriu, a través de la qual els seus fills -és a dir nosaltres, joves descarriats- lluiten per sobreviure i per a "purificar el seu or", en el més estricte sentit de perfeccionament espiritual alquímic a través de les adversitats i paradoxes de la realitat contemporània urbana. "El Jardí Intrauterí" aparesqué en un recopilatori de lliure descàrrega titulat "The Alchemist Compendium" que va editar el fugaç i ja inexistent segell Protea Records -on també hi apareixia un tema del grup Persona, format pels membres de Marbre Negre-. "La Cúspide" i "Mater Civitas" les vaig gravar per a que apareguessin en un fanzine-recopilatori que havia de treure el segell Ozonokids però que mai va arribar a editar. El segell va deixar d'existir amb aquesta edició pendent per sempre més. "Mater Civitas" partia de la mateixa idea de la Gran Mare Ciutat, però accentuant la incestuosa relació d'amor-odi que manté amb els seus fills, aquest cop ja en primera persona. Salve O Mater Civitas Qui Est Venus Et Ceres In Una. "Baixa Baixa Pel Camí" era un vell poema-conjur que més tard apareixeria en el recopilatori de lliure descàrrega "Microtopies 2012: 47 Miniatures Sonores de Música i Geografia" que va editar Gràcia Territori Sonor. Serveix com a toc de queda per a anunciar l'imminent inici del camí descendent de l'Esperit endinsant-se cap a les profunditats de l'Úter-Terra. Tal com resa la màxima hermètica: Visita Interiora Terrae Rectificando Invennies Occultum Lapidem. Tot i la procedència fragmentària d'aquest conjunt de cançons, el fet de que amb el temps les anés deixant aparcades va acabar causant que dins de la meva ment s'anéssin consolidant com una combinació de temes que junts adquirien un sentit i una narrativa pròpies. La narrativa del viatge iniciàtic de l'Esperit a través de la Matèria, expressada amb el simbolisme d'una sexualitat fàustica i soferta. Cap al 2012 el segell Marbre Negre -amb el que ja havia treballat anteriorment en una edició col·laborativa entre Gyakusatsu i Herpes, un projecte paral·lel de power electronics- em va proposar de treure una edició de Coàgul en digipack. Després de donar-li moltes voltes vaig arribar a la conclusió que aquesta edició havia de contenir aquest ventall de cançons, que a partir d'aleshores vaig batejar amb el nom de "Tramvia Ovàric" en referència al títol que obre el "Tròpic de Capricorni" de Henry Miller. El segell va passar per moltes calamitats i això va provocar un dilatat retràs en la definitiva edició del disc. A l'agost del 2013 ja teníem les caixes del digipack, però faltava trobar la manera d'estampar un disseny a la coberta. Finalment s'em va acudir de fer un dibuix senzill -un esperit cinocèfal mossegant una flor intrauterina- que pogués reproduïr a mà sobre cada caràtula una per una, convertint així cada còpia en una peça única. El número de còpies de l'edició va ser 69, escollit expressament en referència al leitmotiv sexual i d'equilibri entre pols contraris que impregna la obra. Finalment a l'agost del 2014 l'edició ha estat completada amb una espiga d'ordi afegida en el packaging de cada còpia. Aquestes 69 espigues les vaig recol·lectar a la Gònima, un mas que hi ha aprop de Moià on uns mesos enrera vam gravar el micrometratge "Hathor" amb el col·lectiu Ex Abrupto. Les espigues d'ordi afegeixen a la obra un símbol físic del procés de mort i ressurrecció que la natura ens mostra en els seus cicles, tal i com exemplifiquen els rites psicopòmpics de l'Elèusi i el mite de Ceres i Prosperpina. Aquest és un disc que, precisament per totes les dificultats per les que ha passat la consecució de la seva edició, adquireix una especial càrrega de significat en relació al pròpi sentit simbòlic que la mateixa conjunció atzarosa de les cançons ha generat. 5 anys després de la seva inseminació, finalment surt a la llum. Tal com resen les seves últimes línies: "sentint un cop més el dolor del part, el de les banyes ha tornat untat en sang. Orgullós s'ha alçat reclamant el seu Tró oblidat."

Marc O'Callaghan
Barcelona, agost 2014.