We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

La Forja Centr​í​peta

by COÀGUL

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €10 EUR  or more

     

  • Limited Edition 12'' Vinyl.
    Record/Vinyl + Digital Album

    250 copies. Contains insert with lyrics and sleeve with artwork.

    Includes unlimited streaming of La Forja Centrípeta via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

    Sold Out

1.
Només creus el que veus Només veus el que comptes Només comptes el que vols Només vols el que (ja) tens Només tens el que pagues Només pagués el que treballes Només treballes el que vius Només vius l'Edat de Ferro
2.
Tens un compàs, tens un escaire Les rajoles blanques, les rajoles negres Tens una mà dreta i una mà esquerra La columna solar, la columna llunar Pots construïr el temple exterior Per construïr el temple interior Pots transcendir la dualitat Per transcendir l'Edat de Bronze Tens un compàs, tens un escaire Les rajoles blanques, les rajoles negres Tens una mà dreta i una mà esquerra Una serp vermella i un serp blanca Pots construïr el temple exterior Per construïr el temple interior Pots transcendir la dualitat Per transcendir l'Edat de Bronze
3.
La flor de la vida es concentra aquí La flor de la vida s'entrega aquí La flor de la vida es concentra aquí La flor de la vida, feta per morir L'amor i la guerrra, la sal de la terra La mort i la terra, sofre de la guerra L'amor en la guerra, vida sense terra La mort a la terra, sang sense guerra La guerra menor, a l'enemic exterior La guerra major, a l'enemic interior La guerra santa, a la terra santa La guerra no mata a l'Edat de Plata
4.
L'Edat d'Or 08:44
La gota ha arribat al mar El punt ha arribat a l'eix Els símbols han encaixat Tu i jo ens veiem a l'Edat d'Or La Roda ja no es mou De nou tornem a l'Ou No més reencarnacions Tu i jo ens veiem a l'Edat d'Or
5.
[Stanza 1:] Una ovella crema al mig de la plaça No hi ha nit ni dia, el foc il·lumina A l'Orient ens regenerem Amb els peus al riu, som els nostres ministres A Occident tornem a ser amics Amb el tercer ull mirem el Mur de Jaspi Des de l'arbre fins la Porta de la Confusió Menjarem la Fruita dels Peixos A la Nova Ciutat ja no cal cap temple A la Nova Ciutat hem superat el Caos A la Nova Ciutat per fi hem trobat l'Ordre La Nova Ciutat baixa a la Terra [Stanza 2:] Una ovella crema al mig de la plaça No hi ha nit ni dia, el foc il·lumina A l'Orient consumem la Llei Els panxells al riu, ara som sacerdots A Occident per fi s'ha fet Justícia Amb el tercer ull mirem el Mur de Lapislàtzuli Des de l'arbre fins la Porta de la Joia Menjarem la Fruita de les Aigües A la Nova Ciutat ja no cal cap temple A la Nova Ciutat hem superat el Caos A la Nova Ciutat per fi hem trobat l'Ordre La Nova Ciutat baixa a la Terra [Stanza 3:] Una ovella crema al mig de la plaça No hi ha nit ni dia, el foc il·lumina A l'Orient transmigrarem Talons al riu, esdevenim pontífexs A Occident ens fem companyia Amb el tercer ull mirem el Mur de Calcedònia Des de l'arbre fins la Porta dels Jutges Menjarem el Fruit de les Cabres A la Nova Ciutat ja no cal cap temple A la Nova Ciutat hem superat el Caos A la Nova Ciutat per fi hem trobat l'Ordre La Nova Ciutat baixa a la Terra [Stanza 4:] Una ovella crema al mig de la plaça No hi ha nit ni dia, el foc il·lumina A l'Orient tenim el nostre Regne Les cuixes al riu, ens convertim en àngels A Occident tot és de veritat Amb el tercer ull mirem el Mur de Maragda Des de l'arbre fins la Porta del Fill Escollit Menjarem la Fruita dels Centaures A la Nova Ciutat ja no cal cap temple A la Nova Ciutat hem superat el Caos A la Nova Ciutat per fi hem trobat l'Ordre La Nova Ciutat baixa a la Terra [Stanza 5:] Una ovella crema al mig de la plaça No hi ha nit ni dia, el foc il·lumina A l'Orient tot ho heretarem Genitals al riu, ara ja som arcàngels A Occident tornem a ser afables Amb el tercer ull cap al Mur de Sardònix Des de l'arbre fins la Porta de l'Oblit Menjarem el Fruit dels Escorpins A la Nova Ciutat ja no cal cap temple A la Nova Ciutat hem superat el Caos A la Nova Ciutat per fi hem trobat l'Ordre La Nova Ciutat baixa a la Terra [Stanza 6:] Una ovella crema al mig de la plaça No hi ha nit ni dia, el foc il·lumina A l'Orient hi ha un nou sacerdoci Ronyons al riu, això és un principat A Occident tornem a ser mansos Amb el tercer ull al Mur de Coral Des de l'arbre fins la Porta de la Prosperitat Menjarem la Fruita de les Balances A la Nova Ciutat ja no cal cap temple A la Nova Ciutat hem superat el Caos A la Nova Ciutat per fi hem trobat l'Ordre La Nova Ciutat baixa a la Terra [Stanza 7:] Una ovella crema al mig de la plaça No hi ha nit ni dia, el foc il·lumina A l'Orient fem la Nova Llei Els budells al riu, tenim potestat A Occident ressorgim amb modèstia Amb el tercer ull mirem el Mur de Crisòlit Des de l'arbre fins la Porta de la Fortuna Menjarem la Fruita de les Verges A la Nova Ciutat ja no cal cap temple A la Nova Ciutat hem superat el Caos A la Nova Ciutat per fi hem trobat l'Ordre La Nova Ciutat baixa a la Terra [Stanza 8:] Una ovella crema al mig de la plaça No hi ha nit ni dia, el foc il·lumina A l'Orient baixarem a Egipte L'esquena al riu, som tot virtut A Occident, magnanimitat Amb el tercer ull mirem el Mur de Beril·li Des de l'arbre fins la Porta de Glòria Menjarem el Fruit dels Lleons A la Nova Ciutat ja no cal cap temple A la Nova Ciutat hem superat el Caos A la Nova Ciutat per fi hem trobat l'Ordre La Nova Ciutat baixa a la Terra [Stanza 9:] Una ovella crema al mig de la plaça No hi ha nit ni dia, el foc il·lumina A l'Orient tot ho confirmem Amb els pits al riu, les dominacions A Occident torna magnificent Amb el tercer ull mirem el Mur de Topazi Des de l'arbre fins la Porta de l'Últim Fill Menjarem la Fruita dels Crancs A la Nova Ciutat ja no cal cap temple A la Nova Ciutat hem superat el Caos A la Nova Ciutat per fi hem trobat l'Ordre La Nova Ciutat baixa a la Terra [Stanza 10:] Una ovella crema al mig de la plaça No hi ha nit ni dia, el foc il·lumina A l'Orient és on ens prometem Les mans al riu, tots asseguts en trons A Occident ho fem lliberalment Amb el tercer ull mirem el Mur de Crisopras Des de l'arbre fins la Porta de l'Exaltació Menjarem la Fruita dels Germans A la Nova Ciutat ja no cal cap temple A la Nova Ciutat hem superat el Caos A la Nova Ciutat per fi hem trobat l'Ordre La Nova Ciutat baixa a la Terra [Stanza 11:] Una ovella crema al mig de la plaça No hi ha nit ni dia, el foc il·lumina A l'Orient plourà de valent Amb el coll al riu, cantem com querubins A Occident ha tornat la Temprança Amb el tercer ull mirem el Mur de Jacint Des de l'arbre fins la Porta de la Retribució Menjarem la Fruita dels Braus A la Nova Ciutat ja no cal cap temple A la Nova Ciutat hem superat el Caos A la Nova Ciutat per fi hem trobat l'Ordre La Nova Ciutat baixa a la Terra [Stanza 12:] Una ovella crema al mig de la plaça No hi ha nit ni dia, el foc il·lumina A l'Orient és on ens crearem Capbussada al riu, nedem com serafins A Occident ja vivim fortament Amb el tercer ull mirem el Mur d'Ametista Des de l'arbre fins la Porta d'Escolta Menjarem el Fruit de l'Ovella Ardent A la Nova Ciutat ja no cal cap temple A la Nova Ciutat hem superat el Caos A la Nova Ciutat per fi hem trobat l'Ordre La Nova Ciutat baixa a la Terra

about

“La Forja Centrípeta" is a sonic support by which the listener can "forge" his or her spirit, going from the outside into the inside. It consists of five sonic spells, conceived and composed by Marc O'Callaghan in Easter 2014 between Barcelona and Picanya.
The first four ones, which are contained in the first side of the record, equal to the four ages of mankind. But more than four ages in the historical sense of the development of human kind, in this case they are concieved more like four different states of being.
Four possible stadiums in which the listener can enter by meditating on each spell. It begins with the most materialistic age, the iron age (which is the age in which we live today at this moment of history, aswell as the default state of being in which a common human lives these days); and ends at the very core with the most spiritual age, the golden age. The length of each spell is in proportion with the mathematics of the traditional division from the Vedic doctrine of the four yugas. The last spell, which occupies the whole second side of the record, is an incarnation of the new city, which is another name for the heavenly city of the New Jerusalem that shall descend unto earth at the end of the Apocalypse. Thus when the four ages are finally consumated, we are ready to enter the holy city, where all things are each one in its very right place and distributed in absolute cosmic harmony.

The twelve stanzas of this long spell equal to all that is twelve: the zodiac, the precious stones, the fruits of the tree of life, the angelic typologies, the months of a year, the prophets, et cetera. The first side of this vinyl symbollically equals to the circular shape, and the second one equals to the square shape. So all in all, "La Forja Centrípeta" is a big sonic tool that can be magickally used to achieve what the hermetists rightly called "the squaring of the circle".
The whole five songs were performed by Marc O'Callaghan and recorded and mastered by Daniel Muerte during May 2014 at La Cova de la Bèstia, Barcelona.

All artwork conceived and drawn by Marc O'Callaghan during January 2015. The inlay photo was taken by Adriana Petit in February 2015 at the Bronze Bureau, Barcelona. "La Forja Centrí­peta" has been released by the grace of Burka For Everybody in September 2015.

-------

Reseña de Daniel Sedcontra:

Coàgul puede asociarse con el lado más ritualista y esotérico de la música industrial. Sin embargo, numerosas particularidades ponen de manifiesto una singladura propia, individual, que recomienda ciertas reservas. En primer lugar, los ritmos abrasivos y minimalistas se hibridan de manera extraña con una inclinación al formato de canción, con una suerte de pulsión melódica, nunca consumada, que desvían el género hacia territorios de algún modo próximos al pop rock. Pero la heterodoxia no termina ahí. Por si no fuera ya bastante osado hacer música industrial cantada en catalán, Coàgul se aparta del habitual crowleyanismo y del Left Hand Path de bandas clásicas como Psychic TV, Coil o Current 93, para inscribirse más bien en el pensamiento perennialista de René Guénon. Añádase a esto, como elemento inseparable de su música, una obra gráfica, primitivista y elegante a la vez, cuya marcada impronta dionisíaca lo aleja categóricamente de cualquier veleidad New Age, así como todo un entramado de complejas correspondencias enraizadas en las viejas ciencias tradicionales, y entonces se tendrá algo así como el contexto categorial general en el que adquiere sentido la totalidad del trabajo de Coàgul y éste su segundo LP La Forja Centrípeta.
Un disco temático, fuertemente conceptual, que gira – nunca mejor dicho – en torno a la doctrina de las cuatro edades del mundo perteneciente a la antiquísima tradición hindú de los Vedas. Según ésta, nos encontramos en el final de la cuarta y última etapa, la de Hierro, la edad sombría, preapocalíptica. Último estadio, el más materialista y bajo en el proceso de degradación y alejamiento de la supuesta plenitud en la que el hombre fue creado originariamente, que terminará, según tradición cristiana, con los estragos del Anticristo. Si los cuatro cortes sucesivos de la primera cara, correspondientes respectivamente a las cuatro edades de Hierro, Bronce, Plata y Oro, son dispuestos en sentido inverso al cronológico, es porque el disco se presenta como una suerte de invitación a hacer el camino regresivo, introspectivo, “centrípeto”, partiendo de la Edad actual, la de Hierro (de ahí el trabajo de “forja”), a través de los cuatro estados del espíritu que esas cuatro etapas significan a nivel microcósmico o subjetivo. Tras lo cual, dándole la vuelta al vinilo, el extenso tema que ocupa la cara B, deliberadamente iterativo, nos permite el acceso y residencia en la Jerusalén celeste, descendida, según el libro del Apocalipsis, sobre la Jerusalén terrestre al final de los tiempos, dando lugar con ello a un nuevo ciclo temporal.
En las letras, elaboradas por medio de correspondencias astrológico-alquímicas, resuena el antiguo pensamiento analógico medieval. De suerte que la repetición periódica de determinadas palabras y frases, jalonando hipnóticamente el itinerario cadencioso de los diversos cortes (en especial los dieciocho minutos de La Nova Ciutat), campanilla mediante, ritualizan de manera evidente la música y la remiten a aquellas formas de expresión de la piedad religiosa que tienen que ver con la letanía, el mantra e, incluso, por qué no, con las estaciones del Via Crucis (¿acaso no implica ese itinerario propuesto una dolorosa purgación, real o simbólica, del alma?). Entretanto, apuntes de música concreta, casi siempre abriendo y cerrando los temas, dejan caer, a veces no sin humor, las pertinentes indicaciones y sugestiones. Todo ello para no limitarse a la producción de un opus meramente musical. Porque Marc O’Callaghan cree en el poder operativo del sonido y de la música: según sus propias palabras, plantea las dos caras del disco como sendos respectivos “hechizos” destinados a tener su efecto iniciático sobre el oyente. Un poco a la manera de aquel primer EP de Coil How To Destroy Angels cuya escucha prometía el aumento de la energía sexual masculina. Más secularmente, Deleuze llamaría a esto un “dispositivo”: la disposición premeditada y coherente de la diversidad heterogénea de elementos, gráficos, discursivos y musicales, estrechamente interrelacionados en un todo, produce sentido, y produciéndolo, funciona, y funcionando, opera necesariamente algún efecto sobre su receptor. Así que, crédulo o incrédulo, salga más o menos ileso de la experiencia, el oyente no podrá dejar de admitir que los engranajes de La Forja Centrípeta funcionan, a la perfección, y eso es lo que cuenta.

credits

released August 31, 2015

license

all rights reserved

tags

about

COÀGUL Barcelona, Spain

COÀGUL is the muzak organ of Marc O'Callaghan. Its main function is to concentrate the energy of certain cosmic principles in the physical spot where its sound is performed or reproduced.

contact / help

Contact COÀGUL

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like COÀGUL, you may also like: